LA ROSA DE LA MEUA ÀNIMA.
Tic, tac, tic, tac… S´acosten les vuit de la vesprada ¡Ringggg! Sona la sirena que finalitza la meua jornada de treball, les vuit en punt. Agafe el meu cotxe fins que arribe a casa. Pose la clau al pany, obric la porta, em dispose a pujar les escales i de sobte… alce la mirada, em quede sorpresa, parada, sense respiració, no sé que dir, no sé que fer, qué fa això ahí? Qui ho ha posat ahí? Mare de Déu, em fixe una miqueta més i hi ha una altra al segón esglaó, i una altra al tercer, una altra al quart esglaó, i al quint, i al sext i al séptim. Caram, qué vol dir açò? Vaig agafant-les una darrere de l´altra, són set roses roges, sense cap espina, sense cap tarjeta ni inscripció. Quina cosa tan curiosa veritat? Les pose en un jerro amb aigua neta i transparent, estic nerviosa i a la vegada contenta es una sensació estranya. Pase el que queda de dia preguntant-me qui les ha posades ahí i per qué a mi. Però no arribe a cap conclusió.
Al dia següent, a les vuit en punt torne a casa. Pose la clau al pany, obric la porta, em dispose a pujar les escales i de sobte… alce la mirada, em quede sorpresa, parada, sense respiració, no sé que dir, no sé que fer, em fixe una miqueta més i hi ha una altra al segón esglaó, i una altra al tercer, una altra al quart esglaó, i al quint, i al sext. Hui hi ha sis roses roges, sense cap espina, que estrany!
A l´endemà, només obrir la porta em quedo paralitzada, hi ha cinc roses roges sense espines, una a cada esglaó de l´escala. Als darrers dies quatre, tres i dos roses.
Al dia següent em passe tot el dia pegant-li voltes al cap, no sé que em passa, em sent com Cecilia en la cançó: “Un ramito de violetas, quién le escribía versos dime quién era, quién le mandaba flores por primavera….”
Caram, set roses roges sense espines, després sis, cinc, quatre, tres dos I hui? En tinder també?
Només arribar a casa intente posar la clau al pany, em tremolen les mans, estic neguitosa, el cor em batega molt for, sent el pols per tot el cos és una sensació increíble.
Obric la porta esplai, amb por, i al primer esglaó dempeu i amb un traje molt elegant trobe un xic amb una rosa roja sense espines a la mà, ell era sens dubte la rosa de la meua ànima “EL MEU MILLOR AMIC”. I em digué: et porte una rosa roja tallada sense espines perque tu ets la dona en la que vull estar la resta de la meua vida i protegir-te perque tu ets com aquesta rosa, senzilla, espontània i a la vegada bonica.
Tic, tac, tic, tac… S´acosten les vuit de la vesprada ¡Ringggg! Sona la sirena que finalitza la meua jornada de treball, les vuit en punt. Agafe el meu cotxe fins que arribe a casa. Pose la clau al pany, obric la porta, em dispose a pujar les escales i de sobte… alce la mirada, em quede sorpresa, parada, sense respiració, no sé que dir, no sé que fer, qué fa això ahí? Qui ho ha posat ahí? Mare de Déu, em fixe una miqueta més i hi ha una altra al segón esglaó, i una altra al tercer, una altra al quart esglaó, i al quint, i al sext i al séptim. Caram, qué vol dir açò? Vaig agafant-les una darrere de l´altra, són set roses roges, sense cap espina, sense cap tarjeta ni inscripció. Quina cosa tan curiosa veritat? Les pose en un jerro amb aigua neta i transparent, estic nerviosa i a la vegada contenta es una sensació estranya. Pase el que queda de dia preguntant-me qui les ha posades ahí i per qué a mi. Però no arribe a cap conclusió.
Al dia següent, a les vuit en punt torne a casa. Pose la clau al pany, obric la porta, em dispose a pujar les escales i de sobte… alce la mirada, em quede sorpresa, parada, sense respiració, no sé que dir, no sé que fer, em fixe una miqueta més i hi ha una altra al segón esglaó, i una altra al tercer, una altra al quart esglaó, i al quint, i al sext. Hui hi ha sis roses roges, sense cap espina, que estrany!
A l´endemà, només obrir la porta em quedo paralitzada, hi ha cinc roses roges sense espines, una a cada esglaó de l´escala. Als darrers dies quatre, tres i dos roses.
Al dia següent em passe tot el dia pegant-li voltes al cap, no sé que em passa, em sent com Cecilia en la cançó: “Un ramito de violetas, quién le escribía versos dime quién era, quién le mandaba flores por primavera….”
Caram, set roses roges sense espines, després sis, cinc, quatre, tres dos I hui? En tinder també?
Només arribar a casa intente posar la clau al pany, em tremolen les mans, estic neguitosa, el cor em batega molt for, sent el pols per tot el cos és una sensació increíble.
Obric la porta esplai, amb por, i al primer esglaó dempeu i amb un traje molt elegant trobe un xic amb una rosa roja sense espines a la mà, ell era sens dubte la rosa de la meua ànima “EL MEU MILLOR AMIC”. I em digué: et porte una rosa roja tallada sense espines perque tu ets la dona en la que vull estar la resta de la meua vida i protegir-te perque tu ets com aquesta rosa, senzilla, espontània i a la vegada bonica.
¿Ets tu la rosa de la meua ànima? Estic buscant-la.....
Text per al concurs... a vore si hi ha sort...
de segur que guanyes el concurs, per cert, quin concurs es eixe?
ResponderEliminar